• youtube

LES SATIRES

En el segle XIX els Balls de Diables viuen un moment àlgid que ve donat per la introducció dels versos, també coneguts com “sàtires”. Fins llavors, aquesta manifestació històrica havia tingut un caràcter purament religiós, d’acompanyament en les processons i actes festius relacionats amb l’Església i també en actes polítics. Durant aquest segle amb la introducció dels versots, de caire burlesc i irònic, els balls de diables adquireixen un paper crític i festiu alhora.1982

Les sàtires o versots són composicions poètiques, de vers poca-solta, irònic i punyent més o menys ben rimades que critiquen els esdeveniments socials i polítics d’actualitat des de diversos àmbits. Per una banda, els fets  que han estat candents a la localitat i al municipi; i per altra banda, aspectes que per la seva transcendència han marcat allò quotidià del país, tan des del punt de vista econòmic, religiós, polític, social…

Les sàtires, com es coneixen a la Ràpita, són recitades sempre a l’inici de la Fogardera. Entren els diables a plaça i en un lloc central es disposa el faristol que servirà de tribuna per interpretar els versots.

Aquestes composicions satíriques són seleccionades entre totes les que es reben per part de la ciutadania, doncs anualment es reparteixen bústies pels comerços del poble, en les quals els vilatans deixen els seus versots. També els diables aporten sàtires de collita pròpia. Un cop es tenen totes es prioritzen per la seva qualitat, pluralitat i sentit de l’humor, evitant aquelles que poden caure en l’escarni. Aquesta és una tasca que actualment realitza la coneguda com a “comissió de sàtires”.

L’any 2000 la revista Antistiana publicava un recull de sàtires de la Festa Major de l’any anterior i encapçalava aquesta selecció un poema, del qual no se’n coneix l’autor, que descriu com es viu el moment previ a la recitació de les sàtires amb aquestes paraules:

 El diumenge de Festa Major,

quan el carrer Llarg s’omple de foscor,

en Llucifer, la Diablesa, el Pupuret,

solemnement, sota la llum del botafoc,

entren a la plaça poc a poc.

Tothom al seu lloc, diables, timbalers, fogoners.

 Forques enlaire, repic de timbals

donen pas a les sàtires infernals.

 Des de l’any 1990, el Ball de Diables de la Ràpita inicia tot el cerimonial de recitació amb els parlaments de rigor. Un pròleg, un avís i un comiat, que són ja textos identificatius d’aquest ball parlat, adverteixen al públic assistent d’allò que succeirà en breu. Quan aquestes paraules comencen a ser pronunciades, un silenci envaeix la plaça i les oïdes dels assistents es disposen a escoltar les sàtires de Festa Major.IMG_0613