• youtube

DIABLES INFANTILS

Una llavor que volia germinar…BALL DE DIABLES INFANTIL . CENTENARI CCRR. 2005

A la primavera de 1997, una colla de mares de la Ràpita van començar a madurar la idea de formar un grup folklòric pels més petits, i després de donar  voltes al tema, i responent a la constant demanda de la quitxalla, es va creure oportú que el més escaient fóra crear un grup de diables petits. Aquest fet garantiria que els menuts, un cop arribessin a l’edat que correspon, poguessin entrar a formar part de la colla de diables grans. Amb aquella iniciativa el planter havia d’estar garantit.

La idea es va escampar entre altres pares i mares, es va fer un sondeig d’opinió, i la proposta va tenir una excel·lent acollida. A primers de juny es va fer una crida, mitjançant uns escrits penjats als comerços del poble, i quinze dies després ja s’havien inscrit 20 nens i nenes d’entre 6 i 12 anys. Aquesta resposta era una mostra evident de l’interès que despertava la proposta del nou ball popular de la Festa Major. Voluntat, il·lusió i ganes de participació no en faltaven.

 

 … i que va néixer

A partir d’aquell moment es van començar a plantejar múltiples temes que havien de fer realitat aquell projecte. La vestimenta i els complements tenien molta importància, i la voluntat inicial era crear una indumentària que fos igual que la que utilitzava el Ball de Diables gran, però les dificultats que això comportava en quant a temps, i l’alt cost econòmic van ser arguments suficients per desestimar la proposta. Calia precisar doncs quines altres propostes es podien tirar endavant, però el que si era condició sine qua non era que la vestimenta havia de contemplar la capa.

La forca de màscara de foc - Ball de Diables infantil - SCL - Octubre 2011l (1)

Finalment, el teixit escollit va ser la roba de sac en el seu color natural, els pantalons de franel·la gruixuda de color vermell i la samarreta negra. Pel que fa al dibuix, varen escollir posar-hi el màxim de color possible per donar-hi molta vida i es van dibuixar unes flames a tot tombant de la capa que feien ressaltar la màscara diabòlica, símbol de la colla gran de diables, en color negre, i que d’aquesta manera també unificava una mica les dues colles.

Era hora d’anar per feina i es va muntar un taller de treball i pintura a Casa Riera, on cada nit es trobaven els pares per pintar les flames i altres elements iconogràfics a les capes. El treball realment era artístic de debò, tot pintat a mà  amb pinzells petits, i molta paciència a l’hora de barrejar colors degudament, i sobretot, perfilar la màscara, que l’any 1981 havia dissenyat Núria Repiso per la colla gran. Es van haver d’adaptar mides i proporcions, i la feina va tirar endavant.

Per l’olla de Llucifer, en clara referència a la utilitzada per la colla de diables gran, i pel carro de la munició es va comptar amb la col·laboració del ferrer Marc Martí.

Es va decidir demanar ajut a l’Ajuntament per poder finançar els vestits. En una primera reunió amb la regidora es va aconseguir finançament per les forques. A la segona, després de presentar-li una mostra dels vestits i del disseny de la forca, es va convèncer de l’entitat del projecte, d’aquí que accedís a concedir una subvenció per la compra de la roba dels vestits, tot i la dificultat que no podrien disposar dels diners fins a l’any vinent, doncs els pressupostos del 1997 eren tancats i sense possibilitats de canvi. Tot plegat va portar a que els pares haguessin de fer una aportació econòmica per poder pagar les despeses generades, així com el Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, que va fer una aportació per pagar tots els coets de la que havia de ser la primera actuació.

Resoltes aquestes qüestions econòmiques, el que calia era posar-se a assajar, per això que al llarg del mes de juliol es van fer tres trobades: una per aclarir els balls i l’ordre de sortida dels nens i nenes, una quitxalla entusiasmada que complicava l’organització. Una segona, en la qual els nens i nenes van pintar cadascun la forca i també es van emprovar els vestits. I una tercera, en la qual es va fer un assaig amb tot l’equipament: capes, samarreta negra, pantalons vermells, mitjons negres i espardenyes de vetes negres. En aquesta també es van encendre les primeres carretilles.

El tipus de munició a utilitzar va comportar un llarg debat. La seguretat era la primera premissa,  i el mercat pirotècnic no oferia en aquell moment carretilles sense tro, que era el tipus de coet que des de la junta dels diables petits es creia oportú utilitzar. Finalment, la pirotècnia Igual de Canyelles va preparar un tipus de coet en forma de roda, que no explosiona i fa lluir les guspires. Era el que calia utilitzar.

La composició del Ball s’estructura a partir de la figura de Llucifer, que porta una forca semblant a la de la colla gran, la popular olla. La resta de diables conformen la colla, juntament amb els timbalers. La coordinació de l’encesa i l’ordre en el decurs de les actuacions anirà a càrrec dels adults, habitualment pares dels components de la colla.

 

Aquell esperat dia va arribar, i en van venir molts d’altres…

IMG_4955

Finalment arriba el dia de l’estrena, el dissabte, 2 d’agost de 1997, Festa Major de la Ràpita, a la cercavila. Tots els balls participants estan preparats, i “les Espurnes”, el Ball de Diables infantil de la Ràpita, també.

Calia en aquell moment donar el tret de sortida a 25 nenes i nens que s’iniciaven en la festa del foc. El Llucifer de la colla gran va ser l’encarregat de fer, des del centre de la rotllana que formaven tota la colla de joves diables, el ritual del “Bateig de foc”. Des d’aquell moment només calia sortir en cercavila. L’ordre, la precaució, el respecte per cada diable, la seguretat i, sobretot, les ganes de festa, van començar a anar carrer amunt i carrer avall.

A l’any següent, el 1998, el ball de diables infantil és convidat a participar a la cercavila de la Festa Major dels Monjos, que es fa al dissabte a la tarda. Quinze dies després ho farà a la Ràpita, per Sant Domènec. Va ser aquella la seva segona cercavila a casa. A partir d’aquell any, la cercavila de la Festa Major de la Ràpita, i la cercavila infantil de la Festa Major dels Monjos, per Santa Margarida, són dues actuacions que marquen l’estiu dels diables rapitencs.

Les actuacions del 1999 van començar aviat, el 6 de juny, ja que es va participar en la Festa de la Solidaritat amb Kosovo que es va organitzar al poble de la Ràpita. Un any després, el 2000, la colla és convidada a actuar a Sant Cugat Sesgarrigues.

L’any 2001  és una fita important en l’evolució del Ball de Diables infantil. La celebració del 20è aniversari del Ball de Diables gran es l’ocasió per renovar i unificar el vestuari amb roba més adequada per un ball de foc. Petits i grans vestiran, a partir d’aquell moment, de manera igual, utilitzant els mateixos colors identificatius. La roba de les capes seria d’un lli gruixut i també ignífuc, i els pantalons i la casaca de cotó gruixut. En aquesta ocasió s’instal·la el taller de pintura i altres feines a l’últim pis del Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, i tornem-hi que no ha estat res: durant setmanes es troben els pares i les mares per pintar les capes i vestits. Com quatre anys enrera havia passat, la feina va arribar a bon port, i aquella festa major els diables lluïen la vestimenta que anys enrere haguessin volgut.

Aquest any es va actuar a Sitges i també a la Múnia, convidats al 5è aniversari de la colla de diables petits “Els Cremats”.

El mateix any, la colla infantil dels Diables de Sitges “colla vella” van ser convidats a la Ràpita, durant la celebració del 20è aniversari del Ball de Diables grans de la població, i fent costat a les “Espurnes” de la Ràpita.