• youtube

BALL PARLAT

Dins el món dels Balls de Diables a Catalunya, observem dues tipologies diferents de ball amb dinàmiques i configuracions diferenciades.

D’una banda, hi ha el ball de diables sense parlaments com és el cas de moltes colles del Baix Camp i el Priorat. Els caracteritza l’absència per complet d’una representació de ball parlat. La seva presència dins el calendari festiu se centra preferentment en determinades celebracions cíviques i també religioses, especialment en seguicis i processons de diferents festes locals. Bona part de les colles de nova creació segueixen aquest model.

Per altra banda, hi ha aquelles colles que responen un model amb estructura teatral. És el cas del ball de diables amb parlaments, característic de les comarques del Penedès, el Garraf i el Camp de Tarragona, en què hi ha una interpretació de l’acte sacramental, una peça teatral d’un sol acte i de tema preferentment religiós, que es representava ja el segle XVI amb motiu del dia del Corpus, i que posa en escena la lluita entre el bé i del mal amb uns personatges establerts: Llucifer, la Diablessa, l’Arcàngel Sant Miquel, i altres personatges singulars de cada ball. Aquesta tipologia de colla compta també amb els diables, que només reciten versots o sàtires dels esdeveniments político-socials del país i de manera molt clara, de la localitat i el municipi, ja sigui en el decurs i dinàmica de l’acte sacramental o en altres moments significatius de la festa.

Des d’una òptica fidel als orígens d’aquesta manifestació artística, alguns balls de diables han seguit aquest model de ball parlat, i avui compten ja amb una trajectòria notable, i en alguns casos amb composicions versades tant de les sàtires com del text de l’acte sacramental d’una qualitat  més que notòria.

El Ball de Diables de la Ràpita, tot i essent una colla no centenària, forma part d’aquest segon grup, doncs compta des dels seus orígens, l’any 1981, amb la interpretació de les “sàtires de Festa Major”, i des de l’any 1998 amb la representació de l’Acte Sacramental. Aquest és, doncs, un ball amb parlaments.

En el món dels parlaments cal diferenciar dos àmbits, com hem pogut entreveure: els versos satírics, versots o sàtires i els actes sacramentals.

Les sàtires han estat interpretades per bona part de les colles de diables de Catalunya -no totes, i no sempre- en moments determinats de la seva trajectòria. Sovint, però, s’ha fet dificultosa la continuïtat de la convivència entre les carretilles i els versots, i en ocasions, el foc ha acabat apagant la paraula.

Alguns balls de diables centenaris han preservat l’acte sacramental des dels seus orígens, d’altres l’han sabut i pogut recuperar en un moment determinat de la seva història, i altres, a les que no els ha estat possible retrobar-lo, l’han escrit de nou. Determinats balls de nova creació l’han fet a mida.

 

L’Acte Sacramental

La poetessa i mestra Roser Cabré, autora del text teatral, i responent a l’encàrrec fet pels diables rapitencs mesos abans, va lliurar l’Acte Sacramental al Ball de Diables el mes de juny d’aquell 1998. Venien dies d’assaig, de posada en escena, de dramatització dels textos, de crear els ritmes dels timbals… Va ser un inici d’estiu centrat en el que havia de ser l’estrena de la representació teatral durant la Festa Major.

L’agost d’aquell mateix any la premsa comarcal es feia ressò de l’estrena de l’acte sacramental de la colla rapitenca, una realitat que es materialitzava responent a un afany i a una voluntat llargament mostrades pels diables rapitencs.

240-Auto Sacramental. Festa Major. Pere Colet

ESTRENA DE L’AUTO SACRAMENTAL DEL BALL DE DIABLES DE LA RÀPITA

El Ball de Diables de la Ràpita estrena, durant la Festa Major de la localitat, el seu Auto Sacramental, afegint-se així a les poques colles que tenen en el seu repertori aquesta representació. Aquesta peça teatral, pròpia dels balls parlats, configura l’ideari de la colla que, des dels seus inicis, ha volgut mantenir una línia respectuosa i coherent amb la filosofia del que representa aquesta manifestació folklòrica, fugint en tot moment de coreografies i músiques llunyanes a l’origen del que significa realment aquest Ball.

L’auto sacramental és obra de la poetessa local Roser Cabré, i en la representació es pot apreciar la lluita del Bé, caracteritzat per l’arcàngel Miquel, i el Mal, capitanejat per Llucifer i la Diablesa i acompanyat pels guàrdies i el Pupuret, així com pels diables que representen l’ira, la luxúria, la gola, l’avarícia, la peresa, l’enveja i la supèrbia, configurant els set pecats capitals.

 L’acte serà el dissabte 1 d’agost als vols de 2/4 de 9 del vespre, davant del Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, com a cloenda de la Cercavila i el Correfoc en els que participen diferents agrupacions populars. Si més no, la cita diablera torna a ser protagonista el diumenge, dia 2, sobre 2/4 de 10 del vespre, en un dels punts més àlgids de la festa, la Carretillada, un acte de foc i sàtires que aglutina, cada cop més, un nombrós públic a la Plaça de Ramon Cabré.

 

La representació de l’acte ha tingut lloc en diferents escenaris al llarg de la seva jove història. L’avinguda Penedès, artèria del poble, ha presenciat la lluita entre bé i el mal des dels seus inicis, però l’emplaçament ha anat canviant, des de l’empostissat situat davant del Centre Cultural, fins a les escales que porten a l’església, i actualment a l’escenari de la Plaça de Ramon Cabré, al cor de la festa del foc, on Llucifer, la Diablesa i tot el seguici arriben en una comitiva organitzada jeràrquicament seguint el ritme marcat pels timbals.

Fins l’any 2008 l’acte sacramental es representava el dissabte de Festa Major, just acabant la cercavila, actualment és el capvespre del diumenge el moment en que les veus infernals deixen sentir durant la representació aquell “el món és nostre, oidà!”, i des d’aquest any ho fan en un nou marc, la Plaça de Ramon Cabré.

La victòria de l’Arcàngel Sant Miquel sobre les forces de l’infern és el preludi d’un dels moments més esperats: la Fogardera, que s’iniciarà una estona més tard.

auto_30anys