• youtube

ELS ESTRIS

Els estris d’un ball de diables, com els d’altres manifestacions folklòriques, apart de ser elements necessaris per donar forma al que és el ball en si, són elements distintius que doten de significació cada colla. Aquests estris no deixen de ser elements del patrimoni festiu que singularitzen cada ball, i tot i que al llarg del temps es van renovant i en alguns casos se n’incorporen de nous, l’essència d’aquests perdura tant en significat com en forma i ús.

 

La mitra de Llucifer mitra_nova

Aquest element, que el catolicisme ha mostrat sempre com a símbol de distinció i autoritat dins la jerarquia eclesiàstica, és utilitzat per papes,  bisbes, arquebisbes i abats, i té el seu origen a l’antiga Pèrsia. El cabdill dels diables rapitencs l’ha portat des dels seus inicis i ha estat tradicionalment un dels elements més identificadors del ball.

El Llucifer de la Ràpita va ser un dels primers personatges infernals a lluir una mitra papal, tal i com es podia observar en les diferents trobades nacionals de diables que se celebraven durant la dècada dels 80 i principis dels 90.

La primera mitra estava feta de llautó i tenia forma cilíndrica. Anys més tard es va materialitzar en cartró, pintant-se amb to daurat i ornamentant-se amb un ratpenat en relleu amb les ales obertes a la part frontal del casc, que destacava en color negre i amb pedreria vermellosa als ulls de l’animal. Una tercera, del 2001, va ser feta amb cartró i aram, incloent la mateixa ratapinyada. La darrera, que data del 2003 està feta amb ferro, continua tenint el mateix element a la part frontal i ha incorporat unes flames a la part del darrere.

La corona de la Diablesa corona_diablesa

La primera corona, lluïda per la matriarca de la colla, va ser feta amb cartró, el que utilitzen sastres i modistes en el patronatge tèxtil. Estava formada per quatre ratpenats amb les ales obertes, enllaçats entre ells per flames. Pintada en daurat, amb elements decoratius de pedreria vermella i daurada, ha conservat sempre la mateixa estructura. Actualment la corona, feta de ferro, presenta dos ratpenats i dos grups de flames, en un disseny més estilitzat que en els seus orígens, i seguint el mateix patró que la nova mitra de Llucifer.


El banderot del Pupuret

El banderot d’aquest personatge, introduït a la colla l’any 1991, era inicialment una peça de roba de sac amb forma de flames invertides que lluïa l’element identificatiu del Ball, la màscara de foc, i el nom del poble de la Ràpita. Va adossat a la forca, i després d’algunes modificacions puntuals, a l’actualitat continua tenint la mateixa forma, però ara el teixit és cotó de color negre, ribetejat amb vermell i amb els mateixos elements pintats en to granatós.

  forca_diable

Les forques

  •  La forca de Llucifer

Coneguda popularment com l’olla, la forca de Llucifer té una alçada aproximada de 1’90 m. A la part superior hi ha una olla de ferro colat, que en el seu interior porta elements metàl·lics, que produeixen un soroll característic en sacsejar-la. Actualment, disposa de cinc punts de foc intercanviables. El pal és tornejat i de color negre, i l’olla, negra també, té una decoració de flames vermelles al seu voltant.

  • La forca de la Diablesa

 Inicialment, la forca de la Diablesa tenia la mateixa estructura que la de Llucifer, tot i que de mida més petita. L’olla de color negre coronava aquest estri, i anava decorada amb flames daurades en el seu perímetre, disposant de tres punts de foc.

Posteriorment s’introdueix una nova forca amb un pal i una maça cilíndrica d’acer tornejat i de color negre. Les ales del ratpenat vermelles, més grans i gruixudes que les que porten els diables en les seves forques, coronen aquest utensili que disposa de tres punts de foc.
 

  • Les forques dels diables

L’estructura inicial d’aquest estri es basava en un pal cilíndric de fusta amb una maça de fusta rectangular i escairada a l’extrem superior. En algunes colles de diables la maça té forma de bota, doncs es creu que a finals del segle XIX hi havia una estreta vinculació entre el gremi de botes i els diables. Sobre aquesta maça hi havia unes ales de ratpenat de ferro galvanitzat i en color vermell i la vareta metàl·lica, que permet col·locar la carretilla per a que pugui encendre’s i rodar adequadament. Cada forca, tot i que respectava els colors que la colla té en els seus estris, estava personalitzada i reflectia els ideals dels qui les portaven.

El 2001, amb l’augment de diables a la colla, es fan 15 noves forques, un indicatiu clar de la vitalitat del ball. Anys després, el 2006, amb motiu del 25è aniversari, el pal de la forca es va canviar, introduint un seguit de motllures al llarg del cilindre, ara més ergonòmic, i modificant algun aspecte de la maça. Els colors han estat sempre els mateixos, base i maça negres i ales de ratpenat vermelloses. En aquest nou tipus de forca, numerades cadascuna d’elles, no es contempla cap tipus de personalització.

 

 

 

La corona de fulles, l’espasa i l’escut de l’Arcàngel Sant Miquel

escut

La corona de fulles d’heura que llueix l’arcàngel simbolitza el caràcter diví d’aquest membre de l’estol celestial, un personatge considerat com a missatger de Déu.

L’espasa de Sant Miquel és de fusta i es presenta sense beina. L’empunyadura o mantí és de color marró i la fulla, de doble tall i recta, és platejada.

L’escut, un nou element que s’incorpora al Ball durant la celebració del 30è aniversari de la colla és de fusta i té forma ogival. Sobre un fons clar s’hi mostra en relleu l’escut heràldic del llinatge dels Penyafort, en una referència directa a Sant Raimon, fill i patró de la Ràpita; així com la creu del fundador de l’ordre dels dominics, Sant Domènec de Guzmán, també patró de la població.

Fet en fusta, pel fuster Alfons Delfa, mostra un treball de policromia realitzat per Marc Palau i Santi Casañas, que vol evidenciar el caràcter celestial del personatge que el llueix.

 

 Els timbalstimbal 2000

En el moment de la constitució del Ball de Diables els primers ritmes eren tocats per tres timbalers utilitzant timbals estàndards, els que popularment serien propis de les bandes de música, folrats amb roba de sac negra i amb flames pintades. Des d’un primer moment es va defugir d’utilitzar altres tipus de percussions, que en aquell moment eren pròpies en moltes colles.

Serà a partir de l’any 2005, coincidint amb el Centenari del Centre Cultural, quan es fa un esforç important per dotar el Ball d’instrumentació tradicional, amb concordança amb la filosofia del grup. Des d’aquell moment es disposarà de nous timbals. Són d’estructura de fusta, amb membranes de pell de cabra amb un petit bordó, i se’ls coneix com diablons. Els sis diablons estan fets a mà pel mestre artesà Enric Martí de Torrelles de Foix. Tots són iguals de mida, i cadascun d’ells té un so característic i singular. Cal notar també que les baquetes que s’utilitzen, de fusta i gruixudes, ajuden a que el so sigui greu i sord.

 

Els carros de la munició

El primer carro de la munició estava fet de ferro, amb rodes i una nansa per estirar-lo. Estava decorat amb flames daurades. Actualment n’hi ha tres i responen a una tipologia semblant. No sempre s’han utilitzat carros per a la munició, en els inicis del Ball, les carretilles eren portades en uns sacs fets de roba de gavardina, també de roba de sac o de lona, o en “macutos”, però el sentit comú i la seguretat van propiciar un canvi notori en el tema de transport i manipulació d’elements pirotècnics.

 

Aquells altres elements

Al llarg dels anys, la colla ha disposat també d’altres elements, més simbòlics que útils, com és el cas del càntir, tot negre i amb flames de colors, que en algunes sortides s’havia utilitzat. Actualment resta exposat a la Galeria d’Entitats del Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, juntament amb altres elements de diferents tasques i records de diverses actuacions que s’han fet arreu del país al llarg dels anys.

Capítol apart mereixerien les forques que s’utilitzen en la Fogardera. Tot i que es reutilitzen d’un any per l’altre, cada festa major se’n creen de noves o es modifiquen les existents, a partir del disseny de les diferents enceses que es preveuen per l’acte de foc més notori de la festa d’estiu.

Esment també mereixen la farmaciola, degudament ornamentada amb elements infernals, i també la carretilla gegant que es va utilitzar com a guardiola per recaptar fons pel 20è aniversari.